( Imàgens i textes Lutxo Palop i  Miquel Rovira )

                Sens dubte, el grups de dances que tenim a la Comunitat Valenciana son ú dels majors exponents de nostra cultura, història e indumentaria, recolçant amb el seu saber fer estos tres aspectes de la tradició valenciana.

                 Mitjançant els grups folcklorics: Les Folies de Carcaixent, Alimara y El Bolero Grup de Dances de l'Alcudia coneixerem distints balls tradicionals de la nostra terra, així com les vestimentes més adecuades per a lluir les gales valencianes. Set vídeos que mostren la esencia pura del ball tradicional valencià amb Seguidilles, Jotes, Boleros, Valencianes... disfruteu-los !

-Malaguenya. Es tracta d’una variant d’un ball extés sobre tot pel sud de la Península Ibèrica, anomenat també fandango, verdial, o ball de l’U. La malaguenya és la denominació que rep en Múrcia, sud de Valéncia i part de La Manxa. Es cartacteritza fonamentalment per utilitzar en la melodia l’escala andalusa, amb acords menors, i una estructura mètrica basada en la cuarteta, repetint-se dos voltes la primera estrofa i una la darrera (o també la primera):

                                    a         Malagueña, malaguenya

                                    a         Malagueña, malaguenya

                                    b         Tu siempre malagueñando

                                    c         Que por una malagueña

                                    d         Voy por el mundo penando

                                    a         Malagueña, malagueña.

            És un ball molt estés en Múrcia i el sud Valencià, d’on s’han recopilat moltíssims exemples tant amb la denominació de malaguenya com baix la denominació ball de l’U, i inclús altres més locals. A la comarca de l’Alcoià, la seua vigència en el temps féu que s’acoplara a la malaguenya el ball agarrat, com ara la malaguenya de Castalla.

Video Malagueña. El Bolero, Grup de Dances de l'Alcudia.

-Valencianes. Les valencianes sorgeixen segons molts autors com a una escolarització de la jota, i en principi eren cants de ronda, als que posteriorment se’ls afegí el ball. Com a cant de ronda es caracteritzen per el lluiment que busquen en la veu del cantador, que improvisa els requints o caragols amb la veu seguint una estructura melòdica marcada pel guitarró, principalment, i la resta de la rondalla, normalment mixta de corda i vent. Els cantants cantenm allò que els dicta el versaor. Tant cantants com versaors solen ser molt apreciats i vertaders virtuosos. Es considera que és una de les poques mostres de folclore viu que ens queden a les comarques centrals de Valéncia i a la mateixa ciutat.Hi ha fonamentalment tres tipus de valencianes:

-Per la de l’U i dos, o de l’Horta. Les més conegudes, tenen estructura mètrica i melòdica de jota, les podem reconeixer fàcilment pels seus estribillos que fan la melodia tan coneguda de “ja ve Cento...”

-Per la de l’U i dotze. També tenen estructura mètrica i melòdica de jota.

-Per la de l’U. Tant l’estribillo com el cant de l’U són, en canvi, fandangos, on el cantador sol lluïr-se més en l’ultim terç (com ells anomenen als versos), una variant de l’U és la Riberenca.

            Quan les valencianes es ballen, es pot fer de forma senzilla, i s’anomena ball de la fandangà, o de forma molt escolaritzada. De fet, els mestres de ball de comptes de principis de segle XX acoplaren les valencianes al seu repertori. Les seues passades ens recorden a la jota en les seues característiques, com no creuar.se amb la parella) però incorporen moviments difícils, puntades, gestos i uns braços molt als, quasi cap arrere. Esta forma de ballar-les pràcticament l’han perduda els actuals grups de danses.

             En el vídeo de les valencianes d’Albuixec podem vore al grup Restauració de Valéncia ballar-les com toca, amb salero i gràcia. Es tracta d’unes valencianes la música de la qual fou recollida a Albuixech i la que s’acoplaren passos de l’ultim mestre de ball de comptes tradicional en actiu de la ciutat de Valéncia: Ramón Porta.

Video Valencianes de Albuixech

-Les Danses. La festa del ball  de les danses es considera la manifestació folclòrica més genuinament valenciana, encara que no són gens uniforme perque on s’han conservat cada poble ha mantés la seua variant local. Solen tindre una entrada, el cos de ball pròpiament dit i un final, encara que en alguns pobles s’ha pogut perdre alguna de les parts.

                      Al cas de Xàtiva es conserva el cos del ball i el final, anomenat fandango. Al cos de ball els balladors marquen el pas pla a ritme del tabal, i quan sona una tocata fan encreuaments. En altres llocs els encreuaments els fan simultàneament totes les parelles, formant el que s’anomena cadena. A Xàtiva, l’ultima parella, la més important, ballava també passadetes de ball de comptes, que eren molt més difícils i tenien la finalitat de fer lluïr-se als balladors. Ensenyar estes passades era un ofici que es transmetia de pares a fills. Al vídeo, vegem l’ultima parella fent una passadeta de ball de comptes com a final de la dansa. Cal dir que s’ha intentat recuperar este ball com a ball nacional valencià, agafant elements de diversos llocs i uniformitzant-lo amb el nom de “dansà”.

Video Dances de Xátiva. El Bolero. Grup de Dances de l'Alcudia.

Seguidilla.Es tracta d’un gènere estés per tot arreu de la península Ibèrica, itambé per Iberomèrica. Sembla que començà a possar-se de moda al segleXVIII i que era el ritme popular més estés al XIX, quan començà a serarraconat per la jota. Encara hui es considera el ball manxec perexelència.

                El seu ritme sol ser ràpid i la seua estructura mètricacorrespon al de la seguidilla literària: 4 versos que rimen en asonant

                                            -             seguidilles corridas

                                            a             van por la calle

                                            -             como van tan corridas

                                            a             no las ve nadie

              Alball, solen constar d’un vers d’avís, anomenat “miaja”, al quesucceixen l’estribillo i tres cobles i un xicotet paró, anomenat “bienparao” després es repetix el cicle tantes voltes com es vulga, encaraque a Valéncia se sol repetir dos voltes.

              A les terres valencianes no són massa abundants els exemples deseguidilla trobats. Al nord del Túria les solem trobar unides a la jotai al fandango, i al sud perden l’estructura tradicional per asemblar-se més a la jota. En les comarques centrals trobem els exemplesmés semblants a la seguidilla clàssica. A llocs com Carlet o carcaixentles seguidilles formaren part del repertori dels mestres de ball decomptes.

Video seguidilles de Carcaixent. Grup Les Folies de Carcaixent.

-Bolero.És el ball d’escola i comptes per exelència, amb passades difícilsdestinades al lluiment dels balladors. En realitat els boleros sónseguidilles lentes, de les que tenen l’estructura i la mètrica de lescoples. A terres valencianes, donat el gran èxit de les escoles de ball(en altres llocs anomenades escoles boleres) hem conservat un importantnúmero de boleros, tots de gran bellesa en la música i el ball. Caldestacar dos escoles, la de Valéncia i la de Xàtiva, i altressecundàries que tindran característiques d’una o altra o mixtes. Al casdel bolero creuat, fou recollit a Corbera, ultim poble on treballà elmestre corretja d’Alzira, i era conegut amb el curiós nom de boleroandalús.

Video del Bolero Creuat. Corbera. El Bolero, Grup de Dances de l'Alcudia.

-L’U.És la denominació valenciana del fandango del sud. Esta denominació ésmés comuna a les comarques del sud del Xúquer. Al cas de la Font de laFiguera, sembla un muntatge modern de secció femenina a partir depassades de ball de comptes de les danses, ja que té una estructura unpoc caòtica.

Video de l´u de la Font de la Figuera. Grup Alimara

-Jota. La jota és el darrer ball tradicional en possar-se de moda, per la qual cosa s’han trobat abundantíssims exemples arreu de tota Espanya i d’el País Valencià. És un ball de fàcil aprenentatge i ritme ternari, que alterna estribillos valsejats i arrossegats (arrastraos) amb passades que no solen encreuar a les parelles. La seua estructura mètrica és, com al fandango, una quarteta, de la que se sol repetir el primer vers, el darrer i una altra volta el primer:

                                           a              la jota m’han dit que cante

                                           a              la jota m’han dit que cante

                                           b              jo la jota no la sé

                                           c              si em donen un plat de xulles

                                           d              jo la jota cantaré

                                           d              jo la jota cantaré

                                           a              la jota m’han dit que cante.

               Sovint es canten els estribillos, introduïnt-se en ells cobles de seguidilla. Com s’ha dit, era el ball de moda fins èpoques recents, per la qual cosa encara podem trobal balladors de jota que l’han apresa dels seus majors i que continuen ballant-la per divertir-se sobre tot en les comarques interiors del nord del territori valencià. A estes comarques se sol ballar empalmada amb un ball que ells anomenen fandango però que no és el mateix tipus de fandango que la malaguenya.

Video de la jota d´Ador. Grup Alimara

                El equipo de indumentaria.com agradece la inestimable ayuda de Lutxo Palop i  Miquel Rovira por su información e interés en la publicación del reportaje, con él hemos intentado ayudar a difundir el folcklore y las tradiciones valencianas... muchas gracias chicos!

Sólo los usuarios registrados pueden escribir comentarios.
Por favor valídate o regístrate.

Powered by AkoComment 2.0!